12 mar 2011

Quan som xiquets somiem amb coses xicotetes, senzilles, un gelat de maduixa, una nina que plora i fa pis, o eixa bicicleta que té el veí del quart. Quan ens fem majors, els nostres somnis canvien amb nosaltres, i es tornen complexos, igual que nosaltres, i de sobte la nina de drap es convertix en un vestit nou amb què creuar un oceà a 10.000 metres d'altura per a enlluernar el teu marit amb una sorpresa. Però els somnis es trenquen en trossos quan es toquen de front amb la realitat, perquè la realitat, sovint és radicalment distinta com un creu que és, les persones no sempre són el que aparenten ser, ni les relacions, ni molt menys els somnis, i eixa realitat és la que sempre s'encarrega de posar a cada un en el seu lloc, la qual cosa un creu que és, si és blanc, quan un crega que és blanc probablement siga de tots els colors de l'arc iris, un sap com comencen les coses, però mai sap com acabaran.

No hay comentarios:

Publicar un comentario