30 mar 2011
A vegades quan alguna cosa succeïx, pensem que no hauria d'haver ocorregut així. Per això sentim, quan mor un ser volgut, quan perdem unes eleccions, quan patim qualsevol derrota, que tot ha acabat. I no és veritat. Eixe és el principi sempre. Perquè la grandesa s'aconseguix, no quan tot va bé, sinó quan la vida et posa a prova, quan tens un gran entropessó, quan et decepcionen, quan la tristesa t'invadix. Perquè només estant en el fons de la vall, pot saber-se com és de magnífic estar en la cima d'una muntanya.
22 mar 2011
Vaig aprendre que ignorar el fet.. no canvia els fets
Viure… es tracta de fer que cada moment de la teua vida, cada mil·lèsima de la teua existència siga irrepetible, saturada de felicitat; es tracta de patir, d'aprendre de la vida, de saber suportar els moments difícils, de tirar pa' lante sense mirar arrere, de saber reanar, però saber plorar, de ser sincers, però no callar davant de l'injust, sempre; i, si vols anar a per això, amb tot el teu esforç, les teues ganes, amb la felicitat de qui està convençut que ho aconseguirà… Intenta-ho fins que ho aconseguisques.
Millor dit, no ho intentes, fes-ho.
20 mar 2011
I tornar-te boja d'alegria. I crida al cel que eres feliç que el sol no brilla més que el teu somriure. Bota, riu...que es note que eres feliç. Crida a tot el món que ho eres, que sí! que hui ho eres. Que se't note en els ulls, que se't note al caminar, al parlar. Que se't dibuixe un somriure panoli en la teua cara i que no la pugues esborrar, que senques eixa sensació de com si estigueres en l'aire, ací dalt i veus a tots des del teu núvol. Que no t'importe res, per que simplement eres feliç. Irradia felicitat en cada pas i crida, crida que eres feliç...
12 mar 2011
Quan som xiquets somiem amb coses xicotetes, senzilles, un gelat de maduixa, una nina que plora i fa pis, o eixa bicicleta que té el veí del quart. Quan ens fem majors, els nostres somnis canvien amb nosaltres, i es tornen complexos, igual que nosaltres, i de sobte la nina de drap es convertix en un vestit nou amb què creuar un oceà a 10.000 metres d'altura per a enlluernar el teu marit amb una sorpresa. Però els somnis es trenquen en trossos quan es toquen de front amb la realitat, perquè la realitat, sovint és radicalment distinta com un creu que és, les persones no sempre són el que aparenten ser, ni les relacions, ni molt menys els somnis, i eixa realitat és la que sempre s'encarrega de posar a cada un en el seu lloc, la qual cosa un creu que és, si és blanc, quan un crega que és blanc probablement siga de tots els colors de l'arc iris, un sap com comencen les coses, però mai sap com acabaran.
9 mar 2011
A l'anar creixent em done compte que a la vida o li plantes cara o et menja, o li mossegues la teua a ella o ella et mossega a tu, que si la vida et dóna l'esquena, li toques el cul. Si un cabró et va fer plorar, seguix per en davant, que ja vindrà ell a soles, no t'estanques, crea la teua pròpia vida cada dia des de zero, oblida els errors d'ahir i torna'ls a cometre una i mil vegades, només tu pots decidir què és equibocarse, que si has de caure cauràs, però només per a tornar a alçar-te, que si vols somiar desperta ho vas a fer, que si vols eixir de festa i no dormir en tota la nit pots fer-ho, que vas a fer el que et de la gana i quan et de la gana, perquè ja està bé que la gent et diga com has de fer i dir les coses, ix ací fora i menja't el món, viu cada segon com si fóra l'ultim, fes amics, fes el que et done la gana. Però mai et dónes per vençuda, només has perdut si tu creus que ho has fet.
5 mar 2011
4 mar 2011
Optimisme :)
Busquem la felicitat per cada lloc en què xafem, en cada mirada, en cada racó.. Ens encabotem a fer-nos la vida més alegre, a nosaltres i als altres. Ens riem en qualsevol moment, quan ens abellix, qualsevol instant és bo per a soltar una carcallada. Tenim una fam feroç per menjar-nos el món, per cridar als quatre vents que som feliços, que ens agrada ser com som. Abracem a qui se'ns pose davant sense importar-nos si és vell o jove, alt o baixet, guapo o lleig, gros o flac, perquè cada persona és única. Afrontem cada errada i cada derrota amb un somriure. Caminem amb els peus en el sòl, però de tant en tant, tot el món pot volar, no? Se'ns té prohibit estar tristos, va en contra de nosaltres. Vivim la vida sense pensar en el què diran, al cent per cent. Com ens definiries? Sí, això, optimistes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






