9 mar 2011
A l'anar creixent em done compte que a la vida o li plantes cara o et menja, o li mossegues la teua a ella o ella et mossega a tu, que si la vida et dóna l'esquena, li toques el cul. Si un cabró et va fer plorar, seguix per en davant, que ja vindrà ell a soles, no t'estanques, crea la teua pròpia vida cada dia des de zero, oblida els errors d'ahir i torna'ls a cometre una i mil vegades, només tu pots decidir què és equibocarse, que si has de caure cauràs, però només per a tornar a alçar-te, que si vols somiar desperta ho vas a fer, que si vols eixir de festa i no dormir en tota la nit pots fer-ho, que vas a fer el que et de la gana i quan et de la gana, perquè ja està bé que la gent et diga com has de fer i dir les coses, ix ací fora i menja't el món, viu cada segon com si fóra l'ultim, fes amics, fes el que et done la gana. Però mai et dónes per vençuda, només has perdut si tu creus que ho has fet.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario